Es pot afirmar sense cap dubte que vivim en l’època de la immediatesa. Un estil de vida pràcticament inimaginable al segle passat, on les comunicacions flueixen en mil·lèsimes de segons entre els punts més allunyats del globus. Rebem emails i missatges que ens demanden atenció constant i respostes ràpides, demanem resultats immediats. En aquest vertiginós món no hi ha espai per a la reflexió, cada tema s’ha de resoldre precipitadament. I dins d’aquesta voràgine desapareix un element que hauria de resultar essencial: el gaudi. Gaudir del camí. Dels fets. Gaudir de l’art, i de la música. Aquesta cultura de la immediatesa es reflecteix, entre molts altres elements, en la forma en la qual percebem la música. Les grans plataformes com Spotify o Youtube ens permeten sentir les nostres seleccions musicals personals on i quan vulguem, mentre fem qualsevol altra activitat. Però seria beneficiós intentar parar per un moment el remolí en el qual estem immersos. Hem de ser capaços d’escoltar la música detingudament, donant-nos un moment de reflexió interior, un moment en el qual no sentim música, sinó que l’escoltem. Escoltar, a diferència de sentir, implica una mica més que rebre els sons. Implica absorbir-los amb atenció, processant-los i interioritzant-los. Per això, és important que des d’edats primerenques, els nens s’acostumin a mantenir moments de concentració o abstracció, en els quals la seva atenció es pugui focalitzar en un sol element, en un sol estímul. Ser capaços d’escoltar atentament, és, a dia d’avui, un saber adquirit que aporta grans beneficis a nivell físic i mental, ja que en la cotidianeidad de la veloç època en la qual vivim, sembla que només tenim temps per sentir, però per al nostre benestar, és imprescindible dedicar un temps a escoltar. I permetre’s gaudir de l’escolta.
