Què és la música programàtica? Si busquéssim una definició “de diccionari”, podríem afirmar que es tracta de música que representa un fet extramusical, és a dir, que trasllada a la partitura una imatge, un text o un objecte que inicialment no té res a veure amb la música. Un dels exemples més representatius és l’obertura “Les Hèbrides”, escrita per Mendelssohn en 1930, després de la seva visita la Gruta de Fingal, situada a l’arxipèlag escocès del mateix nom. El compositor va quedar tan impressionat amb el paisatge que va decidir compondre una obra basada en les melodies que sorgien al seu cap. Als pocs dies, va escriure una carta a la seva germana Fanny, en la qual li explicava el seu viatge, i afegia dibuixos i una partitura en la qual es reflectia el motiu musical principal de l’obra, que representa les impressions del compositor a la seva arribada. Tot i que el terme “música programàtica” es va originar al segle XIX, a partir dels programes de mà que es lliuraven en els concerts, i en els quals s’explicava (i s’explica) el contingut del concert, la idea de la música programàtica existeix pràcticament des dels inicis de la música, i engloba obres com les “Quatre Estacions” de Vivaldi. Així, la música programàtica és un dels recursos més habituals utilitzats com sensibilització auditiva en l’educació musical infantil, ja que la causa de la intenció de l’obra és representar un fet no musical, els nens poden identificar fàcilment els elements musicals, i ampliar amb això el gaudi de la seva “audiation”, arribant a representar ells mateixos la música que estan escoltant. I per què no fer una prova a casa? Proveu de fer una escolta del primer moviment de la “Primavera” de Vivaldi, i tracteu d’identificar els moments clau: la presentació de l’estació, el cant dels ocells, i la tempesta. Segur que us ho passeu molt bé!
