BROADWAY

Quan pensem en Broadway, no pensem únicament en una avinguda de New York, sinó que pensem en la més gran factoria d’espectacles musicals. I és que la seva fama no és fortuïta, ja que es tracta d’un dels espais amb més tradició de musicals a tot el món. Per a datar el primer musical estrenat a Broadway hem de remuntar-nos a 1857, amb l’obra The Elves.

 

Però l’èxit internacional de Broadway va arribar amb el canvi de segle, amb el musical A Trip to Chinatown estrenat en 1891, i que es va convertir en la primera obra a mantenir-se durant dos anys ininterromputs en cartellera. En l’actualitat, aquest rècord l’ostenta the Phantom of the Opera, que, des de la seva estrena al gener de 1988 no ha parat de representar-se fins al dia d’avui. (Actualment, es continua interpretant en el Majestic Theatre, qui ven entrades fins a, com a mínim!, finals de 2019).

Des de principi de segle XX, l’èxit i els ingressos dels teatres de Broadway van augmentar exponencialment fins a la temporada de 1927-1928, en la qual es van arribar a estrenar 257 obres en els 71 teatres que estaven actius. No obstant això, un any més tard, amb el crack de 29, i l’auge del cinema sonor, molts teatres es van veure obligats a tancar, i es van convertir en estudis de radi, music halls o simplement, sales de cinema.

 

Després de la segona Guerra Mundial, va haver-hi cert increment de públic, però l’ambient va ser tristament cèlebre per la seva decadència, i l’avinguda va haver d’esperar als anys 80 per al seu ple ressorgiment, que es va deure fonamentalment a diversos plans d’ordenació urbanística i les inversions de grans empreses, que van aconseguir retornar a Broadway la seva lluentor original, amb una llum que encara continua il·lusionant a propis i estranys avui dia

 

 

 

CANTAR PER ALS NADONS

Cantar per als nadons és una activitat que tots els pares realitzen, en major o menor mesura, i de forma més o menys conscient. A vegades, encara que no ens adonem, en el moment de dirigir-nos als més petits, ho fem amb una entonació diferent de com parlaríem amb un adult. Per què fem això?

A vegades, la forma més senzilla de comunicar-nos amb el nostre nadó és cantar, taral·larejar o murmurar. Encara que pugui semblar que quan cantem simplement “entretenim” els petits, en realitat ells ho perceben com una cosa molt més complexa i dediquen tota la seva atenció a escoltar-nos. Hi ha diversos estudis que confirmen que les melodies que ens causen alguna resposta emocional (les que ens relaxen, ens activen, etc.), els causaran el mateix efecte als nadons si són entonades pels seus pares. És per això, que cantar-los als teus fills (encara que sigui desafinant!) suposa un gran aprenentatge per a ells, ja que ells entendran i reproduiran la nostra forma de transmetre emocions i sentiments.

 

Així i tot, no es tracta només de la melodia, no es tracta de triar l’una cançó o l’altra. Una mateixa cançó, depenent de com sigui cantada, pot fer que sigui percebuda d’una forma completament diferent pel nadó. Has provat de cantar, per exemple, la relaxant cançó de bressol “El noi de la mare”, tot el fort i ràpida que puguis? Les emocions que es poden transmetre d’aquesta manera són completament diferents. No fa falta tenir un gran repertori per a poder compartir moments musicals íntims amb el teu petit… Animeu-vos a cantar per als nadons!

L’EFECTE MOZART

En moltes ocasions arriba a les nostres oïdes la següent frase: “escoltar a Mozart fa més intel·ligents als nadons”. Qui la diu sempre sembla convençut, però… és això cert?, està científicament provat?, què hi ha de cert en aquesta afirmació que s’escolta tan sovint?
El terme “Efecte Mozart” va aparèixer per primera vegada en 1991, en el llibre titulat Pourquoi Mozart?, escrit pel otorinolaringòleg Alfred A. Tomatis. En aquest llibre, l’autor descrivia els beneficis de la música del compositor austríac davant diversos problemes d’aprenentatge. No obstant això, l’“Efecte Mozart” es va popularitzar en 1993, després de l’estudi que Frances Rauscher i el seu equip d’investigadors van publicar en la prestigiosa revista Nature, i els resultats del qual concloïen que la música de Mozart millorava l’acompliment en tasques espacials. Durant els següents anys, la premsa es va fer ressò d’aquest estudi, però generalitzant els resultats, i arribant a la incorrecta afirmació que escoltar a Mozart pujaria el coeficient intel·lectual dels nens.

Així doncs, no està confirmat, i és bastant dubtós, que escoltar a Mozart vagi a fer més intel·ligents als nadons, però això no treu els claríssims beneficis que té el fet que escoltar i poder gaudir de qualsevol tipus de música (independentment del seu compositor o estil) afavoreix el benestar emocional, ajuda a crear més connexions neuronals i enforteix els vincles afectius dels més petits amb aquells amb els quals comparteix els moments musicals.

EL MEU FILL VAL PER LA MÚSICA?

Algunes de les preguntes que els sorgeixen a moltes famílies a l’hora de plantejar-se dur als seus fills a classes de música és la següent: té talent el meu fill?; podrà tocar un instrument?; Val el meu fill per a la música? En el post d’avui ens agradaria donar algunes respostes per a aquells que tenen aquests dubtes, o similars. En la introducció del seu llibre “Més enllà de l’art”, Josep Martí, un dels més prestigiosos musicòlegs en l’actualitat, expressa que «sempre hi ha hagut música, i no es coneix cap societat que, d’una manera o l’altra, no desenvolupi algun tipus d’activitat que pugui ser qualificada de musical». Segons aquest precepte, és clar que tots tenim música en el nostre interior, i tots som, d’una manera o altra, éssers musicals. Qui no ha cantat a la dutxa o ha taral·lejat una melodia pel carrer alguna vegada? Els problemes comencen en el moment en què s’entén la música com una activitat elitista, a l’abast de només uns pocs, ja que aquest és el moment en què apareixen termes com «talent» o «capacitat innata». No cal tenir un talent excepcional per poder gaudir de la música o per poder tocar un instrument. Començar a interioritzar elements musicals des d’edats primerenques, així com la constància, són les dues eines fonamentals per construir aquest tan anhelat “talent”. És cert que hi ha nens prodigi, però, no hi ha també nens amb capacitats excepcionals en el futbol o en les matemàtiques? Hauríem de deixar de fer aquestes activitats que gaudim i que aporten enormes beneficis només perquè no ens puguem equiparar amb Einstein o Messi? La resposta és, rotundament, no.

ESCOLTAR

Es pot afirmar sense cap dubte que vivim en l’època de la immediatesa. Un estil de vida pràcticament inimaginable al segle passat, on les comunicacions flueixen en mil·lèsimes de segons entre els punts més allunyats del globus. Rebem emails i missatges que ens demanden atenció constant i respostes ràpides, demanem resultats immediats. En aquest vertiginós món no hi ha espai per a la reflexió, cada tema s’ha de resoldre precipitadament. I dins d’aquesta voràgine desapareix un element que hauria de resultar essencial: el gaudi. Gaudir del camí. Dels fets. Gaudir de l’art, i de la música. Aquesta cultura de la immediatesa es reflecteix, entre molts altres elements, en la forma en la qual percebem la música. Les grans plataformes com Spotify o Youtube ens permeten sentir les nostres seleccions musicals personals on i quan vulguem, mentre fem qualsevol altra activitat. Però seria beneficiós intentar parar per un moment el remolí en el qual estem immersos. Hem de ser capaços d’escoltar la música detingudament, donant-nos un moment de reflexió interior, un moment en el qual no sentim música, sinó que l’escoltem. Escoltar, a diferència de sentir, implica una mica més que rebre els sons. Implica absorbir-los amb atenció, processant-los i interioritzant-los. Per això, és important que des d’edats primerenques, els nens s’acostumin a mantenir moments de concentració o abstracció, en els quals la seva atenció es pugui focalitzar en un sol element, en un sol estímul. Ser capaços d’escoltar atentament, és, a dia d’avui, un saber adquirit que aporta grans beneficis a nivell físic i mental, ja que en la cotidianeidad de la veloç època en la qual vivim, sembla que només tenim temps per sentir, però per al nostre benestar, és imprescindible dedicar un temps a escoltar. I permetre’s gaudir de l’escolta.