L’EFECTE MOZART

En moltes ocasions arriba a les nostres oïdes la següent frase: “escoltar a Mozart fa més intel·ligents als nadons”. Qui la diu sempre sembla convençut, però… és això cert?, està científicament provat?, què hi ha de cert en aquesta afirmació que s’escolta tan sovint?
El terme “Efecte Mozart” va aparèixer per primera vegada en 1991, en el llibre titulat Pourquoi Mozart?, escrit pel otorinolaringòleg Alfred A. Tomatis. En aquest llibre, l’autor descrivia els beneficis de la música del compositor austríac davant diversos problemes d’aprenentatge. No obstant això, l’“Efecte Mozart” es va popularitzar en 1993, després de l’estudi que Frances Rauscher i el seu equip d’investigadors van publicar en la prestigiosa revista Nature, i els resultats del qual concloïen que la música de Mozart millorava l’acompliment en tasques espacials. Durant els següents anys, la premsa es va fer ressò d’aquest estudi, però generalitzant els resultats, i arribant a la incorrecta afirmació que escoltar a Mozart pujaria el coeficient intel·lectual dels nens.

Així doncs, no està confirmat, i és bastant dubtós, que escoltar a Mozart vagi a fer més intel·ligents als nadons, però això no treu els claríssims beneficis que té el fet que escoltar i poder gaudir de qualsevol tipus de música (independentment del seu compositor o estil) afavoreix el benestar emocional, ajuda a crear més connexions neuronals i enforteix els vincles afectius dels més petits amb aquells amb els quals comparteix els moments musicals.